Comentari d'una obra: Hermes amb el nen Dionis infant

  Hermes amb el nen Dionís infant, marbre, 343 a. C.

  Títol: Hermes amb el nen Dionis infant.

  Autor: Praxiteles

  Cronologia (època):343 aC

  Tècnica: corba Praxiteliana. Talla

  Materials:Marbre

  Forma: Exempta

  Tipòloga: Dempeus

  Cromatisme: Monocroma.

  Mida: Altura 213 cm i base de 370 cm

  Actualment a: Museu arqueologic de Olimpia

 

L'estat grec va signar amb Alemanya, en 1874 un acord per a l'exploració arqueològica en Olimpia. Les excavacions realitzades per un equip alemany van començar en 1875 sota l'adreça de Ernst Curtius. El 8 de maig de 1877 va ser trobada en les ruïnes del mateix temple de Hera on ho va veure Pausanias.

 Aquesta obra pertany a l’últim període de la seva carrera i representa la seva maduresa artística El conjunt escultòric tallat en un bloc de marbre de Paros de la millor qualitat, mesura 213 centímetres i l'obra completa amb la base uns 370 centímetres.

Obra escultòrica exempta que representa Hermes, amb el braç dret, avui desaparegut, duia a la mà un gotim de raïm, mentre que amb l'esquerre sosté, mirant-se'l amb esguard protector, el déu Dionís. L'obra mostra la relació de tendresa que s'estableix entre un adult i un nen. En aquest cas germanastres. Es creu que Praxíteles es va inspirar en l’obra del seu pare Eirene portant a Pluto. Hermes porta al seu germanastre per que el cuidin les nimfes, sembla que va parar en el camí i amb la mà dreta va oferir raïm que dionis s’esforça per aconseguir.

El magnífic acabat de les superfícies amb suaus ondulacions en el modelatge, de manera que la llum sembla relliscar sobre les superfícies, creant una subtil transició entre les zones de llum i ombra.
A més el rostre i el tors d'Hermes mostren un perfecte poliment, gairebé brillant.

Aquest alt grau de lluentat i difuminat del rostre no s'aprecia, no obstant això, en l'esquena que té marques dels cops del cisell i la resta de l'escultura només està polida parcialment.

 Des del punt de vista compositiu l'obra mostra un element característic de l'obra de Praxíteles, el contra balanceig acusat en la postura del cos d'Hermes amb el braç dret aixecat, l'esquerre recolzat en un suport cobert amb un mantell, desequilibrant així l'eix del seu cos, completat per la curvatura de la cama i del peu i culminat en la part superior per la inclinació del cap, de manera que el seu tors dibuixa la denominada corba praxiteliana

Aquesta obra és la màxima representant dels conceptes de perfil agrego, nas grec i corba praxiteliana.