PRAXÍTELES CONTEXT HISTÒRIC

Atenes va ser la ciutat principal de l’Antiga Grècia durant el primer mileni abans de Crist. El segle IV aC va ser la culminació de la seva llarga i fascinant història, quan sota el govern de Pèricles Atenes va esdevenir en el centre cultural de Grècia. El pensament polític, el teatre, les arts, la filosofia, la ciència, l’arquitectura i tants altres aspectes del pensament van arribar a la màxima plenitud.

El ressentiment d’altres ciutats gregues per l’hegemonia d’Atenes, va portar a la Guerra del Peloponès al 431 aC., on es van enfrontar els atenesos vers una coalició d’estats liderats per Esparta. Aquest conflicte va marcar el final de la glòria atenenca i l’inici d’Esparta com el més gran poder de Grècia. L’hegemonia d’Esparta va durar poc, però, ja què a mitjans del segle IV aC el regne de Macedònia al nord es va convertir en protagonista. El 338 aC els exèrcits de Filip II de Macedònia van derrotar a les altres ciutats gregues a la batalla de Queronea i van destruir la independència d’Atenes. Posteriorment, el seu fill, Alexandre Magne, va ampliar les conquistes i Atenes restà definitivament retirada de la política, ja que va perdre la seva independència, i visqué de la renda de la seva glòria cultural fins a l'època romana, que l'honoraren els emperadors filohel·lènics com Marc Aureli

És durant el segle IV aC que visqué Praxíteles a Atenes. En aquesta època els escultors grecs començaren a experimentar amb una estètica nova, menys idealitzada, preocupant-se per un art més humanitzat, més realista. Praxíteles va ser l’escultor més conegut d’aquesta època i va succeir al classicisme pur Miró, Policlet o Fídies. És l’únic en el que es pot entreveure l’evolució de l’art grec creant noves formes, no imitant.