Sàtir coper
Sàtir coper, 370-60 a.C. Còpia romana. Museu arqueològic de
Palerm
Aquesta obra conserva encara en el modelatge una clara influència de Policlet: la factura dels seus membres presenta ja un ritme i una sinuositat que caracteritzen la seva obra posterior.
Sàtir en repòs o descansant
Sàtir descansant o en repòs, marbre, vers del 130 d. C. (còpia) i
365 a. C. (original). Museus Capitolins de Roma.
Rèplica de l’original grec atribuït a Praxíteles, amb
una figura masculina nua de gran perfecció anatòmica. El sàtir, al recolzar el
seu braç dret sobre l’arbre deixa caure el pes del seu cos sobre la seva cama
esquerra, marcant la tant característica corba praxiteliana.
Afrodita
surtint del bany o Afrodita de Cnido
Sembla que la model va ser l’amant de Praxíteles, Friné. Va tenir
molt d’èxit a l’antiguitat i es varen fer moltíssimes còpies de les que es
conserven més de cinquanta. L’original es va destruir durant una rebel·lió a
Constantinopla, on l’havia fet traslladar l’emperador Teodosi.
Sembla ser la més semblant a l’original, segons es veu al gravat d’una moneda de Cnido que representa l’Afrodita Cnidia de Praxíteles.
L’Afrodita de Cnido o Afrodita
Cnidea és una de las més cèlebres escultures de Praxíteles.
L’escultura representa a la deessa grega de l’amor, la bellesa i la fertilitat
femenina, a punt de començar o havent finalitzat el bany ritual de les
Eleusíades. L’escultura era destinada a decorar el naos d’un petit temple de dues obertures o per ser exposat en un
templet monóptero en la ciutat hel·lènica de Cnido (en Cària, Anatòlia).
La més gran novetat va ser que va crear una
Afrodita absolutament nua, i, a la vegada, el primer ideal d’un cos femení. La
deessa va ser representada en un moment íntim. Les formes es mouen segons la
clàssica corba praxiteliana.
Apol·lo Sauròcton
Praxíteles aplicà per primera vegada la tècnica de
desplaçar al màxim el centre de gravetat de la figura per tal d'accentuar-ne el
ritme. Aquest recurs l'obligà a fer ús d'un suport a fi de mantenir
l'equilibri. L’escultura completa probablement mostrava el jove déu estirant un
llorer amb la seva mà esquerra aixecada, mentre amb la dreta portava una fletxa
a l’alçada de la cintura, preparat per colpejar el llangardaix.
Al museu d’art de Cleveland hi ha una estàtua de
bronze que representa a l’Apol·lo Sauròcton. Alguns estudiosos consideren que
aquest bronze podria ser l’original de Praxíteles. L’escultura del museu es l'única versió de bronze coneguda de grandària natural de
l’Apol·lo Sauròcton.
Apol·lo
Sauròcton, vers el 350 a. C., còpia romana, Museu del Louvre.
Apol·lo Sauroktonos
Apol·lo Sauroktonos (cos, mà i llangardàs), bronce,
Museu d’Arte de Cleveland
El suau cos es desequilibra fins no poder sostenir-se
per sí mateix. L’ondulació del cos es una corba contínua, la corba
praxiteliana. El gest i la mirada són més naturals.
Hermes amb el nen Dionís infant
Cap d'Hermes, mostrant el clàssic perfil grec, tipus de bellesa clàssica.
Detall del nen Dionís
Hermes amb el nen Dionís infant
Cap d'Hermes, mostrant el clàssic perfil grec, tipus de bellesa clàssica.Detall del nen Dionís
Hermes amb el nen Dionís infant, marbre, 343 a. C.
Aquest naturalisme també apareix en l’Hermes de Olimpià o també coneguda com Hermes amb el nen Dionís infant, que es considerada com original, l’única que es conserva d’un escultor grec. Es va trobar l'any 1877 entre les ruïnes del temple dedicat a Hera en Olimpia i es troba actualment en el Museu Arqueològic d'Olimpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada